El procés de dol
En el procés de dol, ajuda més escoltar que no pas parlar.
El temps és important, però encara ho és més allò que fem amb el temps; elaborar el dol requereix un treball personal.
La pèrdua és una experiència inevitable per a l’ésser humà. Durant la nostra vida, hem experimentat, experimentem i seguirem experimentant pèrdues de naturalesa diferent. Pèrdues físiques, quan es tracte de coses tangibles o persones, i pèrdues psicològiques o simbòliques, quan el que es perd és de naturalesa psicosocial.
La pèrdua es pot esdevenir de forma sobtada o anticipada; pot ser permanent o temporal i ens pot afectar la visió del món de manera més o menys profunda. Això condiciona de manera directe el nostre procés de dol.
Alguns estudis sobre esdeveniments vitals suggereixen que les més “perilloses” són aquelles pèrdues que es produeixen en un període de temps relativament curt, de manera que hi ha poques oportunitats per preparar-se, aquelles en què les seves implicacions són permanents i les que requereixen més revisió de creences i supòsits del món.
Davant d’una pèrdua hi ha reaccions naturals i esperables com sentir tristesa, incredulitat, confusió, depressió, patir insomni, dolor, ansietat, culpa, tensió muscular, problemes digestius, preocupació, dificultats per respirar, taquicàrdia, debilitat muscular, impotència, xoc, alleugeriment, insensibilitat, opressió al pit, dificultats per deglutir, pseudoal·lusions (veure l’altre, sentir que et crida, que és present, etc.), enyorança, somiar, dificultats de concentració, plorar, sospirar, manca d’energia, soledat, fatiga, desànim, inquietud, hiperactivitat, hipersensibilitat al soroll, etc.
Totes aquestes expressions de dolor formen part del procés de dol i és una reacció normal, natural i esperable després de patir qualsevol tipus de pèrdua. És un procés personal i únic, per tant, cada persona reacciona de forma diferent. Tots elaborem processos de dol, des dels més petits fins als més grans, per això cal tenir en compte que, la bona voluntat de protegir als més vulnerables del dolor que suposa una pèrdua, pot comportar excloure’ls i dificultar el seu procés de dol.
En l’elaboració del dol, el temps és important, però encara ho és més allò que fem amb el temps. Es considera el dol com un treball i, com a tal, amb una sèrie de tasques que s’han de dur a terme: acceptar la realitat de la pèrdua (un aspecte més aviat intel·lectual i espiritual del nostre afrontament actiu); treballar les emocions i el dolor de la pèrdua (un aspecte més aviat emocional); adaptar-se a un mitjà en què l’altra persona no hi és (un aspecte més aviat conductual), i “recol·locar” emocionalment l’altre i continuar vivint (un aspecte més aviat social).
COM ACOMPANYAR UN PROCÉS DE DOL
Quan acompanyem algú en un procés de dol és important tenir present que: cal escoltar més que no pas parlar, ser-hi present per compartir moments difícils quan calgui, ser allà per distreure la persona quan sigui necessari; prendre la iniciativa en les trucades i trobades: no diguem “truca’m si necessites alguna cosa”, no diguem a l’altre què ha de fer, confiem en els seus recursos, preguntem-nos (i preguntem-li!) què necessita l’altre tenint en compte com és (no què necessitaríem nosaltres), siguem pacients amb la seva història (probablement serà “monotemàtic” durant un temps); utilitzem un bon contacte físic, cal anar amb compte amb les frases estereotipades; estiguem atents a la necessitat d’ajut professional.
A IPPSIC oferim acompanyament a les persones que estan passant per un procés de dol i les ajudem a elaborar-lo per a què puguin arribar a conviure amb la seva pèrdua.
