Àrees d'intervenció

– Alteracions de la veu

L’ afonia i la disfonia són alteracions de l’emissió de la veu, per excés o per defecte causades per etiologies diverses.

– Alteracions de l’articulació

És la producció incorrecta d’un o diversos sons. Existeixen tres tipus d’alteracions:

• Dislàlies: alteracions en l’articulació dels fonemes, coaccionades per una dificultat per pronunciar de manera correcta determinats fonemes o grups de fonemes de la llengua.
• Disglòssies: alteracions de l’articulació fonemàtica produïdes per lesions o malformacions dels òrgans perifèrics de la parla.
• Disàrtria: alteració de l’articulació pròpia de lesions en el sistema nerviós central, així com de malalties dels nervis o dels músculs de la llengua, faringe i laringe, responsables de la parla.

– Alteracions de la fluïdesa verbal

La disfèmia o la tartamudesa és una alteració de la parla i de la comunicació caracteritzada per una sèrie de repeticions o bloquejos espasmòdics durant l’emissió del discurs.

– Alteracions del llenguatge

Es tracta de l’absència del llenguatge, l’aparició tardana d’aquest o la existència de patrons lingüístics que pertanyen a un estadi evolutiu inferior al que correspondria al nen /a per la seva edat cronològica.

• Retard simple del llenguatge (RSL) : aquells nens que, sense una causa patològica evident, manifesten un llenguatge la comprensió i expressió verbal és inferior a la d’altres subjectes de la seva mateixa edat cronològica.
• Retard moderat del llenguatge (disfàsies) trastorn global de l’expressió, conclusions automàtiques, vocabulari reduït, paraules simples i frases curtes.
• Retard greu del llenguatge (afàsia) : trastorn del llenguatge que afecta tant a l’expressió com a la comprensió del mateix, després de que ha estat adquirit, a causa de lesions en àrees del SNC destinades a la seva elaboració.

• Dislèxia: és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional. Presenta dificultats en la lectura, errors per canvi de lletres, omissió de lletres o paraules inventades.
• Dificultats en lectoescriptura i comprensió: dificultats en l’escriptura causades per problemes en l’adquisició del llenguatge ja que les dificultats en la parla, l’escolta i la lectura estan íntimament relacionades amb la lectura, l’escriptura i la comprensió.
• Disgrafia: dificultat en reproduir tant lletres com números, així com en gestionar i distribuir els espais i línies d’escriptura . La dificultat està exclusivament en el grafisme, és a dir en les habilitats motrius i no necessàriament amb la ortografia.
• Disortografia: dificultat per a recordar les regles ortogràfiques del llenguatge escrit, pot estar vinculada a la dislèxia i/o a problemes d’atenció
• Discalculia: és una dificultat d’aprenentatge específica d’aprendre i realitzar càlculs matemàtics independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional.