– Alteracions de la veu
L’ afonia i la disfonia són alteracions de l’emissió de la veu, per excés o per defecte causades per etiologies diverses.
– Alteracions de l’articulació
És la producció incorrecta d’un o diversos sons. Existeixen tres tipus d’alteracions:
- Dislàlies: alteracions en l’articulació dels fonemes, coaccionades per una dificultat per pronunciar de manera correcta determinats fonemes o grups de fonemes de la llengua.
- Disglòssies: alteracions de l’articulació fonemàtica produïdes per lesions o malformacions dels òrgans perifèrics de la parla.
- Disàrtria: alteració de l’articulació pròpia de lesions en el sistema nerviós central, així com de malalties dels nervis o dels músculs de la llengua, faringe i laringe, responsables de la parla.
– Alteracions de la fluïdesa verbal
La disfèmia o la tartamudesa és una alteració de la parla i de la comunicació caracteritzada per una sèrie de repeticions o bloquejos espasmòdics durant l’emissió del discurs.
– Alteracions del llenguatge
Es tracta de l’absència del llenguatge, l’aparició tardana d’aquest o la existència de patrons lingüístics que pertanyen a un estadi evolutiu inferior al que correspondria al nen /a per la seva edat cronològica.
- Retard simple del llenguatge (RSL) : aquells nens que, sense una causa patològica evident, manifesten un llenguatge la comprensió i expressió verbal és inferior a la d’altres subjectes de la seva mateixa edat cronològica.
- Retard moderat del llenguatge (disfàsies) trastorn global de l’expressió, conclusions automàtiques, vocabulari reduït, paraules simples i frases curtes.
- Retard greu del llenguatge (afàsia) : trastorn del llenguatge que afecta tant a l’expressió com a la comprensió del mateix, després de que ha estat adquirit, a causa de lesions en àrees del SNC destinades a la seva elaboració.
