Àrees d'intervenció

L’ansietat és una resposta emocional que experimentem tots en major o menor grau. Si una persona interpreta que una situació pot suposar una amenaça i que no té recursos per afrontar-la, reaccionarà amb ansietat. L’ansietat bloqueja i ens impedeix viure la vida amb tranquil·litat i satisfacció.

Quan l’ansietat és massa intensa o massa freqüent o simplement poc ajustada a la situació en la que es troba la persona arriba a ser patològica dificultant el poder viure amb normalitat i desencadenant experiències molt desagradables.

L’ansietat pot manifestar-se amb alguns d’aquests símptomes:

• Taquicàrdia
• Suor
• Tremolor
• Sensació d’ofec o falta d’alè
• Sensació d’ennuegar-se
• Opressió o malestar al pit
• Nàusees o molèsties abdominals
• Inestabilitat, mareig o desmai
• Sensació d’irrealitat
• Por a perdre el control o tornar-se boig
• Por a morir
• Problemes d’atenció i memòria

No totes les persones mostren els mateixos símptomes o amb la mateixa intensitat. Normalment cada persona s’ha especialitzat (per aprenentatge o per predisposició biològica) en les seves pròpies respostes típiques d’ansietat. En aquest sentit cada persona sap quin és el símptoma físic que predomina en ella quan es troba en una situació que li provoca ansietat.

També poden aparèixer crisis d’ansietat, que són reaccions d’ansietat molt intensa, acompanyades de la sensació de falta de capacitat per a controlar la reacció i inclòs la convicció de que pots arribar a morir-te en aquell moment. Durant la crisi poden aparèixer símptomes com falta d’alè, palpitacions, sudoració, tremolors, marejos, nàusees, opressió al pit, sensació d’asfíxia, despersonalització i por a tornar-se boig o morir.

La depressió és una trastorn de l’estat d’ànim de la persona amb la tristesa com a símptoma principal. Pot variar des de un baix estat d’ànim en la vida quotidiana fins a un desànim i tristesa intensa que incapacita la persona a viure amb normalitat. Normalment la depressió s’acompanya de fatiga i cansament que no correspon al nivell d’activitat que la persona realitza.

La depressió pot manifestar-se amb alguns d’aquests símptomes:

• Fatiga i cansament
• Alteració del son
• Ansietat
• Disminució de la concentració i memòria
• Pensament lent
• Dificultat de presa de decisions
• Pensaments negatius i catastròfics
• Mals de cap
• Vertigen
• Dolor abdominal
• Falta de gana
• Pèrdua de desig sexual
• Aïllament
• Baixa autoestima
• Conductes autodestructives

La fòbia és una por intensa a objectes específics o situacions determinades, per exemple: viatjar amb avió o en cotxe, al dentista, a espais tancats, a animals,…. Quan la persona s’exposa a aquests objectes o situacions experimenta ansietat intensa per aquest motiu es tendeix a evitar la situació o objecte fòbic. Tot i que quant més s’evita, més gran es torna la por, formant-se un cercle viciós difícil de trencar.

La claustrofòbia és un tipus de fòbia que es caracteritza per l’aparició d’ansietat i evitació de llocs tancats, per exemple un ascensor, proves de diagnòstic mèdic (TAC, RM), habitacions petites o sense finestra,…. La por no és a l’espai en sí mateix sinó a les possibles conseqüències negatives que pot comportar com ara quedar-se tancat per sempre o l’asfixia per creure que no hi ha suficient aire.

L’agorafòbia és un tipus de fòbia que es caracteritza per l’aparició d’ansietat i evitació de situacions en les que escapar resulta difícil o bé on seria impossible trobar ajuda en el cas en que aparegui ansietat. Exemples d’aquetes situacions són: les aglomeracions, ocupar una butaca central en un cine, menjar en un restaurant, un viatge amb avió, una manifestació,… La evitació d’aquestes situacions reforça la resposta d’ansietat i fa que no s’extingeixi.

La fòbia social es caracteritza per reaccions molt intenses d’ansietat quan la persona es troba en una situació social o actes públics, el que porta a evitar aquestes situacions. En aquestes situacions la persona experimenta nivells molt alts d’ansietat i se sent observada per les altres persones mentre que pensa que els altres l’estan criticant o pensant en termes negatius. La fòbia social pot conduir a que la persona s’aïlli per evitar situacions socials o inclòs a prendre drogues per a desinhibir-se.

Un Trastorn Alimentari és un trastorn psicològic caracteritzat per una varietat de preocupacions entorn al pes i el menjar. En aquest sentit es veu alterat el comportament de la persona respecte el seu cos i la seva alimentació. La rellevància d’aquests trastorns en la actualitat està lligada a dos factors, per una banda a l’augment de la seva incidència en els últims anys i per altra a la seva complexa etiologia i patogènia i la seva gravetat.

Els més importants, justament per la gravetat que comporten són:

• Anorèxia Nerviosa: es caracteritza per la por intensa a guanyar pes i per la realització de dietes extremes i la realització d’exercici físic desmesurat.
• Bulímia Nerviosa: es caracteritza per episodis de menjar compulsivament seguits de vòmit autoinduït per compensar el malestar provocat per l’afartament.

També existeixen altres no tant coneguts com:

• Vigorèxia: es caracteritza per la obsessió entorn al desig de tenir un cos fort i musculat.
• Menjador compulsiu: es caracteritza per episodis d’afartaments recurrents sense vòmits.
• Ortorèxia: Preocupació excessiva per la salut caracteritzada per menjar el més sa possible.
• Megarèxia: Persones que confonen el estar gras amb el concepte de “sa i fort”.
• Permarèxia: Preocupació constant per conèixer i realitzar diferents dietes.

La obesitat és una malaltia caracteritzada per un excessiu augment de teixit adipós (IMC major de 30) degut a una ingesta alimentaria excessiva, a una disminució de la activitat física o a un problema mèdic. Tot i que no és un trastorn de la conducta alimentaria, la obesitat comporta un malestar psicològic significatiu com a conseqüència de la insatisfacció de la imatge corporal.

El dol es un procés que comença després d’una pèrdua significativa. És un procés que resulta inevitable per a l’ésser humà ja que tard o d’hora experimentarem alguna pèrdua. Existeixen les pèrdues físiques com ara la mort d’una persona estimada, l’amputació d’una part del cos o la pèrdua d’un sentit (vista, oïda); d’altres són pèrdues de naturalesa psicosocial, com ara la pèrdua d’un desig o d’una esperança, el trencament de parella o la pèrdua de feina.

Durant el procés de dol es poden manifestar alguns d’aquests símptomes:

• Tristesa
• Incredulitat i confusió
• Alteració del son
• Punxades de dolor
• Ansietat
• Por
• Ràbia
• Culpabilitat i remordiments
• Enyorança
• Buidor
• Sensació d’ofec
• Alleugeriment
• Pseudoal·lucinacions (veure la persona que hem perdut, sentir-la, notar la seva presència, etc.)
• Dificultats de concentració
• Soledat
• Desànim
• Hiperactivitat

Les reaccions de por, depressió, inseguretat, canvis de la imatge corporal i la conseqüent baixa autoestima, fa que en les persones que pateixen un càncer hi hagi una afectació psicològica important que en moltes ocasions requereix un tractament professional. Aquesta afectació psicològica pot comportar problemes amb la parella, amb les relacions socials i/o amb el lloc de treball.

El Psicoterapeuta ofereix als pacients oncològics i als seus familiars un espai en que puguin ser escoltats i compresos així com un ventall de recursos que els permeti fer front a aquesta nova situació.

Creixement personal